dimarts, 6 de desembre del 2011

EL 9NOU

Fons: Arbre de Nadal típic de la tradició nadalenca

9Nou: Vermell simbolitzant el nadal,l'esperança i la sort.

El simbol de la neu, representa el nadal, introduit al 9 del Diari.

dilluns, 5 de desembre del 2011

PENJAR NAMANA I 9NOU!!!

UN CUENTO CHINO

COMENTARI ESCRIT SOBRE LA PEL.LÍCULA
Realitza un text on comentis els següents aspectes sobre la pel·lícula


1. Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?
És una comédia/Drama que narra el trobament entre Roberto i el xinés Jun, que va per la ciutat de Buenos Aires perdut buscant el seu Tapo(Germà gran del seu pare), Roberto l'ajuda a conseguir el seu objectiu i Jun l'ajudarà a veure i canviar la seva vida.

2. Escull un personatge i fes una explicació de com ha estat caracteritzat. Digues com es comporta, com el veiem com a persona a través del seu físic, de la seva forma d'actuar, dels seus actes, de com parla. Explica quin paper té en la història. Observa si la seva manera d'actuar o pensar canvia al llarg de la pel·lícula. Quin paper creus que juga en la pel.lícula? Què creus que se'ns explica a través d'aquest personatge? També pensa si el podem relacionar amb algun altre personatge de ficció que coneguis o amb algun tipus de persones reals.
Jun,és un personatge, desesperat en un lloc que no coneix, imcomprensible en aquell ambient on no pot explicar-se. Veiem quan es troba amb en Roberto en una situació crítica de desesperació, ell l'ajuda i poc a poc s'integra en la casa de Roberto, es veu per la confiança que Roberto li dona en no tancar amb clau l'habitació, com Jun colabora en les feines de la casa, com és obedient i fa cas de tot el que diu Roberto, fins al punt de salvar-li la vida al nostre protagonista i canviar-li la vida per complet, donant-li un nou punt de vista amb la seva estimada. Finalment el veiem feliç i content de la ajuda que li han donat i el recompensa amb aquell canvi.

Jun és representat amb un cos dèbil i delicat, incomprensible, però a la vegada amb ganes de colaborar i ser acceptat per aquella gent que no comprèn i que no el comprenen a ell.

3. En altres unitats hem parlat de les estructures argumentals i del muntatge de les pel·lícules, de l'organitzaciódel temps i de l'espai. Què destacaries de l'estructura de Code Inconnu i del muntatge d'aquesta pel·lícula? Què et sorprèn? Què t'interessa d'aquest aspecte? Per què creus que el director ha optat per explicar-nos allò que succeeix d'aquesta manera?

Ho fa per tenir intriga desde el principi de la pel·licula, fins a gairebé el final no saps perque la vaca cau del cel, i com la relació de hobbies d'en Roberto de col·leccionar noticies curioses i la mort de la novia d'en Jun no se sap fins el dinar amb el noi del restaurant xinès, és en aquest moment on en ensenyen les dos històries, de la manera de ser d'en Roberto i el perquè del comportament de'n Jun.


4. Què destacaries de com es treballa amb la càmera, de com aquesta ens mostra les coses?


Doncs, destacar el principi amb el gir de càmera simbolitzant que ens trobem a l'altra banda del mòn. Les habitacion ens indiquen molt de cada personatge, Jun la veiem desordenada i plena de trastos i a mesura que avança la pel·licula acaba ordenant tota la seva vida igual que la habitació, és una mena de metàfora.


5.Què podem dir de la banda sonora de la pel·lícula?És important la música? Són importants els sorolls? 


La música és molt important, sempre posada la mateixa banda sonora en moments concrets i importants, com el retrovament de Mari amb en Robert...entre d'altres.
Els sorolls són necessaris per l'enteniment de la pel·licula, tot el que es fà en un film te un perque .


6. Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.

De la manera de comunicació entre en Jun i en Roberto, com Jun intenta guanyar-se la seva simpatia quan li prepara l'esmorzar.

La reacció d'en Roberto quan en Jun trenca la vitrina de la seva mare i l'abandona, i com el personatge torna a buscar-lo per ajudar-lo. Simbolitza que Jun a fet deixar totes aquelles coses enrere i viure en el present i sense oblidar-se de la seva mare però progressar en la seva vida amorosa amb la Mari.



7. Al llarg de la pel·lícula apareixen referències a d'altres mitjans artístics, d'altres formes d'expressió i representació de la realitat: hi apareixen fotografies, rodatges de pel·lícules, assaigs de teatre i també hi apareix la música. Per què diries que Haneke intercala tots aquests elements i els fa sortir a diferents escenes de la pel·lícula?


8. Què penseu de l'inici i l'acabament de la pel·lícula? I del títol?

És important el principi i el final perquè es veu clarament la evolució que ha fet cada personatge, com han anat canviant fins a convertir-se en allò que mai s'imaginaven que serien, per exemple, la monotonía del Roberto, com es veu afectada i poc a poc canvia cap a una vida més improvitzada on en Jun finalment li fa entendre que ell no vol realment aquesta vida, que en Roberto el que volia en veritat és estar amb la Mari.
 

Un cuento chino, és allò que fa referència a alguna cosa o acció poc creible o que te poca convincència. El títol és molt encertat perquè penses que aquestes coses no són reals i fins que no ets testimoni d'aquests fets no t'ho pots arribar a creure, per això és molt important.


9. Creus encertada la manera com Haneke ens explica una part d'allò que succeeix contemporàniament en una gran ciutat com París?


10. Comenta també altres aspectes que t'hagin semblat interessants, o també aquells que consideris negatius.


Algunes vegades, les preguntes que fan a en Jun quan apareix algún traductor xinès, no són les més adequades i falta molta informació i hi han moltes preguntes que intriguen a en Robert i que les deixen a l'aire fins al final de tot, penso que són coses que es podrien haver sapigut molt abans.


M'agraden les reaccions de'n Roberto, les fa amb molta naturalitat i convincència i com en Jun intenta explicar les coses amb signes resulta molt còmic.

dimarts, 27 de setembre del 2011

Xapas

Primera idea. Fons tipus:Graffiti com una mostra d'Street Art. Podem veure que aquest graffiti està fet sobre un suport de paret.

EL tipus de lletra: Diferenciem la paraula ART amb un altre tipologia de lletres.

dimarts, 14 de juny del 2011

Caixa Forum (Barcelona)

Volia destacar una obra, que a simple vista semblava que no t'atreia, però, em va passar justament al revès, la de las cascades del Niagara, si no recordo malament eren 16 hores amb una càmara fixa, filmant lo que per l'artista sería la cascada perfecte. Semblava real i a temps real, però no es així, ha introduït uns elements al video per idealitzar el seu paisatge.

Meridià. Granollers anys 70

Exposició "Meridià Granollers anys 70. Art de concepte i acció"


Proposta expositiva i documental que, per primera vegada, posa de manifest el moment excepcional que va viure Granollers durant la dècada de 1970 i recupera de forma pionera l'esclat de l'art conceptual a la ciutat i el seu paper com a catalitzador d'aquesta nova pràctica artística a Catalunya.

La mostra recull més de 100 imatges, algunes inèdites, d'un seguit d'accions i environaments dels artistes que formaven part de la generació de l'art pobre i conceptual a Catalunya


 L'exposició es presenta dividida en dos grans àmbits. Un primer dedicat a l'art de concepte i acció que posa de manifest que a Granollers, del 1971 al 1973, es va viure un vertader esclat d’exposicions d’art pobre i d’environaments a diferents espais de la ciutat i que va tenir com a detonant la I Mostra Internacional d’Art Homenatge a Joan Miró, acompanyada del I Concurs d’Art Jove. Va ser l’inici de cinc anys d’intensa activitat. I un segon àmbit centrat en els h"appenings", recupera les dues manifestacions artístiques que van tenir lloc el 1974, una de la mà del tàndem d’artistes Arranz-Bravo i Bartolozzi; i l’altra dirigida per Salvador Dalí, que va tenir com a marc d'acció la Porxada de Granollers.

 Finalment la mirada se centra en les derives del postconceptual i en les obres i accions de Jordi Benito i Vicenç Viaplana, que van formar part del col·lectiu de la Galeria G de Barcelona. També es recupera per primer cop el cinema experimental d’aquesta època a Granollers amb la projecció d'onze films de l'època, amb una presència destacada d’autors com Joan Corbera, Albert Granado, Jaume Ortuño, Jordi Pagès, Josep Circuns o Lambert Botey, entre altres.

Problemes!

He tingut problemes amb l'altre blog, he decidit finalment fer-me un altre nou. A partir d'ara utilitzare aquest blog! espero no tenir més problemes...

Video d'audiovisuals (Stop-Motion)




Un petit curt del mític Drac d'en Miki, al principi va començar com un còmic que finalment hem passat a video. Amb una pissarra, rotulador negre i una càmara, 120 fotografies per 1 minut de video. El sò i música també l'hem creat nosaltres i insertat desprès.

L'escena es situa a l'aula d'una escola on passa tota l'acció.

Dos personatjes, el Gos i el Drac. (Dibuixats al mateix estil, ulls gran, gairabé sempre de perfil, i els gestos molt marcats i característics, comentar també que no ens bassavem en un dibuix molt detallat i ben realitzat, sinó que buscavem la senzillesa i el dibuix ràpid amb un estil més còmic).

Per fer el video ens centrem en la típica "gamberrada" de classe, (llençar boles de paper amb un boli foradat). El punt d'humor ve quan el drac dispara, en comptes d'una bola de paper, una flamarada i fulmina al Gos. Podriem dir que és una mica bèstia, d'aixó es tractava, d'exagerar l'escena, ja que era el punt clau de l'stop-motion.

Hem de dir també, ens va costar el tema de la il·luminació, teniem un dilema, si llum natural o artificial finalment el vam resoldre amb un llum enganxat amb una pinça a la pissarra.